Perpinyà

Som fotuts!

L’hivern passat, la Veta, un servidor i uns quants amics i els seus nanos (quina odissea), vàrem anar a Perpinyà. Era la segona vegada en tres anys que hi anàvem. La primera vegada ens va agradar, ens hi vàrem trobar a gust i la segona també, malgrat que algú no va dormir gaire. Perpinyà no és una ciutat molt gran, és acollidora i neta. Té un centre històric prou bonic i amb molts comerços que en època de rebaixes estan bé. Ve de gust passejar a la vora del riu i pels voltants del Castellet. Recomano un restaurant que es diu Imbernon, just al passeig del riu. No és massa car i s’hi menja bé. Fa tres anys, a la nit, hi vàrem coincidir amb els seguidors d’un equip anglès de rugby i ens ho vam passar molt bé. Crec que és propietat d’un ex jugador de la USAP.

Més que de la ciutat, voldria parlar una mica de l’ambient folklòrico-catalanista que es respira. Suposo que des del Govern Francès s’han fixat unes bases per a que el sentiment catalanista de la població (si és que encara hi ha algú que el té) no estigui reprimit però tampoc fomentat. Està ple de banderes catalanes (més que aquí), però tot dóna una sensació de catalanitat “light”, folklòrica, pels turistes que venen d’altres parts de França. Aquí el català les ha passades magres (em fa molta ràbia que els nostres pares no el sàpiguen escriure) però em sembla que a Perpinyà s’ha convertit en el reducte de l’Astèrix. A Perpinyà tot és “catalan” (llegit en francès), però a l’hora volen deixar clar que a francesos no hi ha ningú que els guanyi. Com a mínim això és el que en vaig extreure. Tampoc conec cap ciutadà del Rosselló i, per tant, escric només unes sensacions, no uns coneixements.

De Perpinyà en voldria destacar en Lluís Colet (quin gran personatge!), a qui els Glissando van dedicar una cançó a Surplus i la samarreta que me’n vaig endur (vegeu foto), dissenyada per en Philippe Bey (un altre ex jugador de la USAP), que crec que és el creador de la marca Xot 66, on les il·lustracions són de caire doncs això, “catalanistes”.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 comentaris a l'entrada: Perpinyà

  1. karbeis diu:

    Ostres, no he estat a Perpinyà mai de la vida! (hi ha un risc més que evident de trobar-te amb l’Iscariod-Rovira…)

    El cas, però, és que amb aquesta definició de “catalanistes” però alhora “més francesos que ningú” sembla que em defineixi els membres del PSC! (a la francesa, si, però PSCeros al cap i a la fi)

  2. A França aixo de les nacionalitats es bastant diferent a l’Estat espanyol. Pero es veu tot mes d’una vessant folckorica. A la tele quan parlen de l’USAP parlen dels “catalans”. Tothom es frances pero amb un tret diferencial.
    Jo tenia un company de feina que era de Baiona. A la seva habitacio tenia una ikurriña amb la inscripcio “Gora Euskadi” i a la feina tenia una bandera francesa.
    Algu es podria imaginar una persona amb una ikurriña Gora Esuskadi a casa i a la feina una bandera espanyola?

  3. Jo només he anat un copa a Perpinyà. Veníem de fer el Canigó des de Set CAses, i vam anar a un concert del Lluís Llac en favor de la Bressola, vam dormir a casa d’un de l’organització i tot. Un gran record de fa 15 o 16 anys (carai com passa el temps)

Els comentaris estan tancats.