Fabià

 
 

Deu fer cosa d’uns tretze o catorze anys, l’amic Orfeu, en un viatge d’aquells extranys que féiem de tant en tant, en aquell cas a Tenerife, em va fer escoltar una gravació d’aquelles que se solien fer, directament de la ràdio amb el cassette. No es tractava de cap grup musical de moda d’aquell moment. Ni tan sols em va fer escoltar una cançó. La veu que vaig sentir em va fer descollonar de riure, tant pel que deia com pel com ho deia. No era tampoc un humorista (l’Eugenio me’l va fer descobrir una altra persona) sinó que es tractava d’un economista del qual no n’havia sentit mai a parlar. Era en Fabià Estapé.

A partir d’aquell dia, l’Estapé va passar a formar part del nostre imaginari personal. En aquell temps, el Matí de Catalunya Ràdio estava comandat per en Cuní i a les falques publicitàries en destacava una que deia: El màxim pel mínim…Vine al Màxim, el teu Hipermercat.

Avui l’he tornat a sentir a la mateixa emissora però amb un interlocutor diferent, en Bassas, el qual també li sap treure suc al nostre economista. Sí que és veritat que el pobre Estapé està ja bastant atrotinadet, però no es pot negar que encara té aquella espurna que em fa disfrutar cada vegada que l’escolto.

L’Economia en general sempre m’ha avorrit desmesuradament i parlo amb coneixement de causa, ja que servidor va fer un any d’econòmiques a l’aleshores recent inaugurada Pompeu. Les pàgines d’economia del diari me les salto directamanet, però a l’Estapé no el deixaré mai d’escoltar.

No cal dir que en Fabià passa a ser un dels personatges de la vida del bloc de l’Àirum. No sé si haura passat mai personalment per damunt de Pont del Diable. Si no és així, hi haurà passat virtualment.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

6 comentaris a l'entrada: Fabià

  1. Continuo dient qua has d’afegir l’Audie Norris a la colla del pont!!

  2. substitut diu:

    Ja era hora, collons.

  3. orfeu diu:

    Lliçons d´economia recreativa. Encara guardo les gravacions…!” Senyor Cuní, nosaltres haurem d´acostumar al senyor Solves-des d´aquí li hem enviat flors- a no fer cas de les estadístiques mensuals perquè si no li pot agafar un atac de cor…”

  4. Puji diu:

    Aquest home és un megacrack, de l’economia i de la ironia. A mi també m’agrada molt. Llàstima que sigui una miiiiiiica fatxa.

  5. ddriver diu:

    m encanta aquet home,per el que sap i per comho explica,quan pencava de dia era una de les tertulies que tenia com sagrades i no hi habia res que fes que no la sentis

  6. La d’anècdotes que deu tenir el Fabià de tot el seu recorregut! Des del desarrollismo.

Els comentaris estan tancats.