Maleït Setembre

 Courmayeur

 

Passo fugaçment pel meu semi-abandonat bloc només per donar senyals de vida.

L’estiu ha estat intens. Ha estat el primer amb el petit i s’ha fet notar de valent, i val a dir que li hem donat més canya de la que, en principi, pot soportar. Al Juliol, Praga, a l’Agost a la Vall d’Aosta i avui acabem d’arribar de fer el pont als Pirineus.

Dono per acabada la temporada d’estiu i per començat el maleït Setembre.

Dic maleït perquè demà mateix marxo a Madrid, i l’última setmana estaré a València.

Què vol dir això? Que el bloc de l’Àirum tornarà a sofrir una altra parada tècnica i que no podré passar massa pels vostres respectius.

Si us voleu fer una idea d’on he anat a parar aquestes vacances, passeu pel meu flickr (toma auto-spam!) i trobareu l’última dèria de l’Àirum, fer fotos. Es pot dir que aquests últims mesos me’ls he passat enganxat a una EOS.

De l’Onze de Setembre, no en penso parlar. Tinguem la festa en pau. Deixem-ho estar.

 

 

 

 

[@more@]



3s comentaris

Àirum Simpon

Airum Simpson

Mireu-me bé!  Sóc jo, a punt d'entrar al Badulaque!!

Com es nota que les vacances estan a tocar. I és que a aquestes hores, amb l'Àirum jr. dormint, qui no té feina, el gat pentina, o fa burrades devant l'ordinador, hehe!

Ja li donaré records a l'Apu de part vostra! 

[@more@]



7s comentaris

No voleu amb Clickair (si us deixen, clar)

Praga

Jo no sé si el nostre país mai ha estat un país de primera, però el que està clar és que ara com ara com a màxim estem a segona divisió.

La qüestió de Clickair n’és un clar exemple. Tampoc no sé qui va ser la llumenera que va deixar en mans d’aquesta companyia aèria l’Aeroport de Barcelona. No m’importa, però deu ser de Madrit. Quan alguna cosa va malament, segur que algú de Madrit ens ha putejat, perquè és clar, aquí les coses les fem ben fetes. Llàstima que els últims Ministres d’Indústria hagin estat catalans. Segurament si haguessin estat serbo-croates la cosa ens hagués anat d’una altra manera.

No sé qui va decidir que la meva maleta, junt amb la d’uns quants més, es quedés a Barcelona i vingués l’endemà. Tampoc no sé qui va decidir a Praga que la meva maleta no es mogués de l’aeroport i no me la portessin a l’hotel, tot i estar disposat a pagar les 300 corones txeques que em demanaven.

Vivim en un país low-cost. Ens estem tornant cutres a gran velocitat, com el tren que no acaba d’arribar, però el cas és que em temo que ens ho mereixem. Ja he dit vàries vegades que som masells, molt masells i així ens va. Demanant perdó a tort i a dret. Tampoc és el cas d’anar repartint llenya, d’això ja fa segles que no en sabem, però sí que hauríem de repartir aquell orgull que estic segur que encara ens queda.

Vaparir, sort que ja arriben les vacances de debó.

Si no heu anat mai a Praga, aneu-hi, si us plau. No us en penedireu.

Missatge al Perdi: què collons, a mi també m’agrada el meu bloc! I no l’actualitzo més perquè no em surt dels pebrots, hehe, i perquè no tinc temps, i perquè fa calor, i perquè a ningú l’importa i porque yo lo valgo!!

[@more@]



3s comentaris

De casori a Melnik

Praga

Tal com us han avançat els personatges, me'n vaig amb la family a Praga!

Primer passarem pel casori de l'Anglès, que va trobar una bona mossa txeca per les anglaterres i després una mica de turisme per Praga, amb el permís de l'Àirum jr. que està fet una fera selvatgina!

Ja us explicaré com es precipiten els esdeveniments per Centreuropa. De moment us deixo amb els personatges i el monument nacional txec, la Pilsner!

Apa, adéu!!! 

[@more@]

5s comentaris

Primera indignació estiueneca

embús

 

Estic segur que hi ha algú que llegirà aquestes línies que haurà pringat poc o molt aquests dies a les cues que es formen a Vidreres en direcció a Platja d’Aro i sobretot a les de Llagostera en direcció a Vidreres. Jo he pringat, pringo i pringaré més encara, ja us ho dic ara.

Fa uns anys vaig anar a l’Algarve a passar uns dies i el pensament que vaig tenir quan de cop i volta l’autovia per la que anava es va convertir en una comarcal va ser de dir: ostres, aquí abaix encara els falta per rebre tot el turisme que es mereixen. No estan preparats. Doncs resulta que aquí adalt, a Girona, tampoc o estem. El turisme intern s’ho pren amb filosofia i el que ve de fora deu pensar el mateix que pensava jo a l’Algarve o directament pensa que ha anat a parar en un país tercermundista.

Deixant a part consideracions ecologistes (ens estem passant), és imperdonable que a hores d’ara encara no s'hagin fet l’autovia Vidreres-La Bisbal, o la de Cassà-Cervera, o la d’Abrera a Berga, o la de Granollers a Terrassa, o la de Pallejà a Tortosa etc. Aquí xulegem de país i els espanyols es pensen que vivim a cos de Rei, però la veritat és que estem a anys llum del que seria normal.

Jo m’ho prenc amb calma. Passo per Caldes de Malavella, fent la gran volta però com a mínim vaig tirant que és del que es tracta. El que em posa dels nervis (una altra vegada) és quan arribo a l’autopista i dels tres carrils n’hi ha dos de plens i un de buit. Sí, el buit és el de la dreta, com ho heu endevinat? Estem tontos o què passa? Ja ho vaig dir fa temps. La gent es pensa que el carril de la dreta és pels pringats. Doncs jo vaig agafar el carril dels pringats i vaig arribar a casa ràpid, tu! I si a mi em poden multar per avançar per la dreta, a tots els altres també els haurien de multar, perquè el codi de circulació diu molt clar que s’ha de circular per la DRETA, cony!

Vaig notar que els andorrans, els grans cabrons de la conducció, es van apuntar a la meva tàctica . I també vaig observar amb gran pena com un fill de puta melunès i un toulonès anormal feien zig-zag. Fer zig-zag per l’autopista és molt lleig, nois, molt lleig. Però deixar el carril de la dreta desert és de burrus, directament.. Ja ho veieu, indignació a Ca l’Àirum!

[@more@]

7s comentaris

Renovació!

Etoo

 

Ja en fred, procediré a relatar la llista d’altes i baixes que proposo a l’amic Jan i l’inefable Txiki.

Allà va:

Baixes: Belletti, Thuram, Silvinho, Márquez; Edmilson, Deco, Motta; Giuly, Gudjohnsen, Eto’o, Ezquerro.

Tenint en compte que el Saviola ja és fora i que sembla que pujaran el Krkic i el Giovanni, i donant per fet que vindran Abidal, Touré i Henry, aquests són els fitxatges que vull:

Chivu, Gaby Milito; Xabi Alonso, Lampard; Drogba, Diego Milito.

En surten onze i n’entren onze, què us sembla. A que seria un gran Secretari Tècnic? Hehe! Millor que el que tenim ara, no és difícil.

L’Eto’o és un gran jugador, però si continua, la temporada que ve serà molt problemàtica. Hi haurà molt merder. Si ens el venem, pels mateixos calers ens portem al Drogba, que és l’únic que el pot substituir.

Alineació titular estratosfèrica: Víctor; Zambrotta, Puyol, G. Milito, Abidal; Lampard, Xabi, Xavi; Ronaldinho, Messi, Drogba. Gggggggjjjjjjjjj, se’m cau la baba només de pensar-hi, però somiar és gratis, no?

[@more@]

7s comentaris

Fes el fotut favor d’anar al metge!

metge
El metge de vacaciones en el mar. Quin personatge!!
 
 
Sóc una persona que va molt poc al metge. Sempre m’ha fet una mandra horrorosa, com anar al barber.
 
El cas és que molt de tant en tant hi vaig, més per pressions externes que per voluntat pròpia i com que un no està acostumat a anar-hi sempre s’espera el pitjor. Sempre penso que ha d’arribar el dia que em diguin que se m’ha acabat la tonteria i que tinc alguna història xunga (lletja, que en deien abans), perquè servidor, el que es diu cuidar-se, no es cuida. Ni poc ni gens. No foto esport, no em faig revisions (això que em treguin sang ho trobo fatal), estic relativament prim, cada dia amb més panxeta (cosa que ja m’està bé) i menjo desmesuradament coses que es veu que no són massa saludables i no menjo les coses que en teoria són bones. Un desastre, vegeu.
 
Avui m’ha “tocat” anar al dermatòleg, perquè la Veta fot quatre o cinc anys que m’ho repeteix (la frase del títol és de les típiques seves), ja que sempre he estat persona de pigues. Tinc moltes pigues, moltes. I com que en tinc tantes sempre he pensat: quan vagis al metge segur que d’entre tantes, te’n troba una de fomuda. Perquè jo dels metges tinc més por del que diuen que del que fan. És a dir, a part de que em treguin sang (horrorós, escolti), que em facin el que vulguin. Sóc una persona bastant soferta. Però no soporto el fet d’esperar els resultats d’una anàlisi o el diagnòstic d’un metge. En aquest sentit, dec ser molt pessimista.
 
Avui ha estat doncs, una visita clàssica de les meves. He entrat esperant el pitjor, m’he trobat un metge amb pinta de tot menys de metge (com el de la foto). M’he tret la samarreta, l’home s’ho ha mirat i amb cinc segons m’ha dit: tot correcte. Tot correcte? Tan ràpid? I com ho sap tan ràpid? Home, em diu, és que fa trenta anys que em miro pigues cada dia i les teves no presenten cap problema.
 
Una de les millors respostes que m’han donat mai a la vida. Curta, convincent i positiva.
 
Ara te’n cremaré algunes… Ara? Així per les bones? –he pensat-. I com que l’home ha vist que ni m’immutava al cremar-me la primera, s’ha animat i me n’ha cremat quatre més.
 
Apa, nen, al carrer i fins l’any que ve. I que duri!

[@more@]

5s comentaris

Les eleccions a Martorell (Uff, quin palarro!)

Candidats

 Foto:aMartorell

Sé que els que passeu per ca l’Àirum us importa bastant poc el resultat de les eleccions a Martorell, però és que m’ho estic escrivint a sobre.

Com a tot arreu, l’abstenció ha estat bastant alta, però quasi s’ha arribat al 60% de participació, cosa que tal i com està el pati, es pot considerar un èxit.

Després de 16 anys convergents i 4 de tripartit (per posar-vos en antecedents), els resultats són aquests: CiU 12; PSOE 5; ICV 2; ERC 1; PP 1; C’s 0; CUP 0

El titular no és altre que els socialistes s’han fotut la clatellada del segle. Val a dir que el resultat és per mi totalment sorprenent.

L’estructura demogràfica de Martorell ha canviat molt en molt poc temps. S’ha passat de ser un poble de 15.000 habitants a ser un projecte de ciutat de 25.000 en poc més de 10 anys. Aquestes 10.000 persones de més provenen de dues bandes diferents bàsicament, els magrebins i gent de les rodalies de Barcelona que han anat a parar a Martorell buscant millors preus en la vivenda i millor qualitat de vida. Ben fet que fan.

Convergència a Martorell sempre ha tingut la imatge de ser el partit de la “gent de Martorell de tota la vida”, cosa que no sé molt bé què vol dir, però crec que per via paterna dec ser un d’ells. A casa meva tenim un “cal” i amb això ja està tot dit. Però per via materna, provinc de les terres de l’Ebre. Si jo ja sóc un martorellenc mig difuminat, imagineu-vos aquests 10.000 sobrevinguts. Haig de votar a CiU? És més, PUC votar a CiU? M’estic dispersant. Perdó.

Amb això vull dir que no donava un duro pel candidat convergent, que per postres és el mateix que va governar durant 16 anys. La victòria d’aquest candidat té diferents lectures. La dreta diu que el tripartit ho ha fet fatal (home, fatal, fatal…), l’esquerra diu que ha guanyat mentint a la gent (com si la gent fos burra!). No ho sé.

Jo el que veig és que hi ha hagut tres partits que s’han currat la campanya a base de bé: CiU, C’s i CUP. Els primers, amb mètodes tradicionals (el porta a porta, el globus, l’arrossada popular, el cotxe amb megàfon taladrant… aquestes coses), els segons amb un candidat jove de verborrea fàcil (i que consti que no ho trobo un defecte) i els tercers amb accions una mica més imaginatives, tenint en compte que debien tenir un pressupost limitadet. Tots tres, però, amb il•lusió. Els altres els he trobat apalancats i amb candidats molt fluixos. L’alcaldessa socialista molt desgastada en imatge (feina ben feta per part dels convergents). El de ICV encara se’n salva (ha mantingut els dos regidors). Un candidat d’ERC vingut de fora quan podien haver escollit un cap de llista molt popular a Martorell i el del PP que… bé, no sé si ser del PP a Catalunya és un mèrit a la constància o és estar desquiciat directament. Pensant-ho bé, sí que sé què és.

Tenint en compte que els de C’s s’han quedat a 10 vots d’entrar a l’Ajuntament i que els de la CUP han pagat la novatada, CiU ha arrassat. Quedeu-vos amb aquesta última frase perquè en general, després de les eleccions, els polítics ens volen fer creure que tots han guanyat. Tothom té dret de buscar i trobar matisos del com i del per què, i de pensar si això és bo o dolent pel poble però a Martorell, només hi ha hagut un guanyador.

Ara faré un resum tipus Mundo Deportivo:

Convergents: Motivats. Han guanyat per mèrits propis gràcies al seu treball i han sabut aprofitar el desencís creat pel tripartit local.

Socialistes: Derrotats. La gent no té paciència i això dels projectes està molt bé però passa que quan un polític promet fer alguna cosa, la gent ja no s’ho creu.

Ecosocialistes: Soferts. Han aguantat el tipus, però crec que la gent tenim la sensació que sols no van enlloc. Necessiten el germà gran i aquest els ha fallat.

Republicans: Equivocats. El Carles Ruiz no és mal candidat però haurien d’haver triat a l’altre. Opinió personal, és clar.

Peperos: Sic transit Gloria Mundi. Per no dir una xorrada més gran. Han guanyat ells, o acàs no sabeu que tothom qui no vota, si votés, els votaria a ells?

Ciutadans: Brabucons. Es pensen que parlen clar però només demostren que a l’ESO van catejar el català.

Cupaires: Novells. Són massa joves i ho han pagat car. Crec que després de conèixer els resultats han perdut una mica els papers. Que vinguin els de Vilafranca i els ho expliquin bé, això.

[@more@]

Comentaris tancats a Les eleccions a Martorell (Uff, quin palarro!)

Les eleccions a Martorell (Uff, quin palarro!)

Candidats

 Foto:aMartorell

Sé que els que passeu per ca l’Àirum us importa bastant poc el resultat de les eleccions a Martorell, però és que m’ho estic escrivint a sobre.

Com a tot arreu, l’abstenció ha estat bastant alta, però quasi s’ha arribat al 60% de participació, cosa que tal i com està el pati, es pot considerar un èxit.

Després de 16 anys convergents i 4 de tripartit (per posar-vos en antecedents), els resultats són aquests: CiU 12; PSOE 5; ICV 2; ERC 1; PP 1; C’s 0; CUP 0

El titular no és altre que els socialistes s’han fotut la clatellada del segle. Val a dir que el resultat és per mi totalment sorprenent.

L’estructura demogràfica de Martorell ha canviat molt en molt poc temps. S’ha passat de ser un poble de 15.000 habitants a ser un projecte de ciutat de 25.000 en poc més de 10 anys. Aquestes 10.000 persones de més provenen de dues bandes diferents bàsicament, els magrebins i gent de les rodalies de Barcelona que han anat a parar a Martorell buscant millors preus en la vivenda i millor qualitat de vida. Ben fet que fan.

Convergència a Martorell sempre ha tingut la imatge de ser el partit de la “gent de Martorell de tota la vida”, cosa que no sé molt bé què vol dir, però crec que per via paterna dec ser un d’ells. A casa meva tenim un “cal” i amb això ja està tot dit. Però per via materna, provinc de les terres de l’Ebre. Si jo ja sóc un martorellenc mig difuminat, imagineu-vos aquests 10.000 sobrevinguts. Haig de votar a CiU? És més, PUC votar a CiU? M’estic dispersant. Perdó.

Amb això vull dir que no donava un duro pel candidat convergent, que per postres és el mateix que va governar durant 16 anys. La victòria d’aquest candidat té diferents lectures. La dreta diu que el tripartit ho ha fet fatal (home, fatal, fatal…), l’esquerra diu que ha guanyat mentint a la gent (com si la gent fos burra!). No ho sé.

Jo el que veig és que hi ha hagut tres partits que s’han currat la campanya a base de bé: CiU, C’s i CUP. Els primers, amb mètodes tradicionals (el porta a porta, el globus, l’arrossada popular, el cotxe amb megàfon taladrant… aquestes coses), els segons amb un candidat jove de verborrea fàcil (i que consti que no ho trobo un defecte) i els tercers amb accions una mica més imaginatives, tenint en compte que debien tenir un pressupost limitadet. Tots tres, però, amb il•lusió. Els altres els he trobat apalancats i amb candidats molt fluixos. L’alcaldessa socialista molt desgastada en imatge (feina ben feta per part dels convergents). El de ICV encara se’n salva (ha mantingut els dos regidors). Un candidat d’ERC vingut de fora quan podien haver escollit un cap de llista molt popular a Martorell i el del PP que… bé, no sé si ser del PP a Catalunya és un mèrit a la constància o és estar desquiciat directament. Pensant-ho bé, sí que sé què és.

Tenint en compte que els de C’s s’han quedat a 10 vots d’entrar a l’Ajuntament i que els de la CUP han pagat la novatada, CiU ha arrassat. Quedeu-vos amb aquesta última frase perquè en general, després de les eleccions, els polítics ens volen fer creure que tots han guanyat. Tothom té dret de buscar i trobar matisos del com i del per què, i de pensar si això és bo o dolent pel poble però a Martorell, només hi ha hagut un guanyador.

Ara faré un resum tipus Mundo Deportivo:

Convergents: Motivats. Han guanyat per mèrits propis gràcies al seu treball i han sabut aprofitar el desencís creat pel tripartit local.

Socialistes: Derrotats. La gent no té paciència i això dels projectes està molt bé però passa que quan un polític promet fer alguna cosa, la gent ja no s’ho creu.

Ecosocialistes: Soferts. Han aguantat el tipus, però crec que la gent tenim la sensació que sols no van enlloc. Necessiten el germà gran i aquest els ha fallat.

Republicans: Equivocats. El Carles Ruiz no és mal candidat però haurien d’haver triat a l’altre. Opinió personal, és clar.

Peperos: Sic transit Gloria Mundi. Per no dir una xorrada més gran. Han guanyat ells, o acàs no sabeu que tothom qui no vota, si votés, els votaria a ells?

Ciutadans: Brabucons. Es pensen que parlen clar però només demostren que a l’ESO van catejar el català.

Cupaires: Novells. Són massa joves i ho han pagat car. Crec que després de conèixer els resultats han perdut una mica els papers. Que vinguin els de Vilafranca i els ho expliquin bé, això.

[@more@]

6s comentaris

Fabià

 
 

Deu fer cosa d’uns tretze o catorze anys, l’amic Orfeu, en un viatge d’aquells extranys que féiem de tant en tant, en aquell cas a Tenerife, em va fer escoltar una gravació d’aquelles que se solien fer, directament de la ràdio amb el cassette. No es tractava de cap grup musical de moda d’aquell moment. Ni tan sols em va fer escoltar una cançó. La veu que vaig sentir em va fer descollonar de riure, tant pel que deia com pel com ho deia. No era tampoc un humorista (l’Eugenio me’l va fer descobrir una altra persona) sinó que es tractava d’un economista del qual no n’havia sentit mai a parlar. Era en Fabià Estapé.

A partir d’aquell dia, l’Estapé va passar a formar part del nostre imaginari personal. En aquell temps, el Matí de Catalunya Ràdio estava comandat per en Cuní i a les falques publicitàries en destacava una que deia: El màxim pel mínim…Vine al Màxim, el teu Hipermercat.

Avui l’he tornat a sentir a la mateixa emissora però amb un interlocutor diferent, en Bassas, el qual també li sap treure suc al nostre economista. Sí que és veritat que el pobre Estapé està ja bastant atrotinadet, però no es pot negar que encara té aquella espurna que em fa disfrutar cada vegada que l’escolto.

L’Economia en general sempre m’ha avorrit desmesuradament i parlo amb coneixement de causa, ja que servidor va fer un any d’econòmiques a l’aleshores recent inaugurada Pompeu. Les pàgines d’economia del diari me les salto directamanet, però a l’Estapé no el deixaré mai d’escoltar.

No cal dir que en Fabià passa a ser un dels personatges de la vida del bloc de l’Àirum. No sé si haura passat mai personalment per damunt de Pont del Diable. Si no és així, hi haurà passat virtualment.

[@more@]

6s comentaris